{"id":2165,"date":"2021-04-08T13:49:04","date_gmt":"2021-04-08T13:49:04","guid":{"rendered":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/nuevaweb\/?page_id=2165"},"modified":"2021-05-02T18:41:45","modified_gmt":"2021-05-02T18:41:45","slug":"eniac-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/eniac-2\/","title":{"rendered":"Eniac"},"content":{"rendered":"<p><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-center has-text-color has-large-font-size\" style=\"color:#d1005d\"><strong>L&#8217;ENIAC un pioner dels computadors<\/strong><\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Enrique Osset Vicente<\/h5>\n\n\n\n<p>ENIAC, \u00e9s l&#8217;acr\u00f2nim d&#8217;Electronic Numerical Integrator and Computer, va ser un enc\u00e0rrec del laboratori de bal\u00edstica USA amb la Moore School de Filad\u00e8lfia sent J. Presper Eckert el seu enginyer cap i John W. Mauchly l&#8217;enginyer consultor. Es va acabar de construir en 1945, traslladat en 1947 al pol\u00edgon de proves d&#8217;Aberdeen, va ser modificat per a millorar-ho i va acabar retirat del servici en 1955. Amb l&#8217;experi\u00e8ncia de l&#8217;ENIAC es va definir l&#8217;arquitectura dels computadors moderns o arquitectura von Neumann<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:66.66%\">\n<figure class=\"wp-block-video\"><video height=\"360\" style=\"aspect-ratio: 490 \/ 360;\" width=\"490\" controls src=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/PeliEniac01.mp4\"><\/video><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\"><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:33.33%\">\n<p class=\"has-text-align-right\">Video de ENIAC funcionant<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\"> El nostre agra\u00efment a Footage file.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n<p><\/p>\n<p>L&#8217;estructura de l&#8217;ENIAC pot par\u00e9ixer una exageraci\u00f3, pesava 27 tones, amb quaranta components de 0,6 metres d&#8217;ample, per 2,7 d&#8217;altura i 0,7 de profunditat, disposats U. Ocupava una habitaci\u00f3 d&#8217;uns 10 x 17 metres, necessitava refrigeraci\u00f3, perqu\u00e8 elevava molt la temperatura al funcionar consumint 174kW. Estava constru\u00eft amb 17.468 v\u00e0lvules de buit, la tecnologia puntera dels anys quaranta.<\/p>\n<p><\/p>\n<table style=\"border: 0px; height: 618px;\" border=\"0\" width=\"727\">\n<tbody>\n<tr>\n<td style=\"border: 0px; max-width: 800px;\"><a href=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/post\/imagenes\/Eniac01.jpg\" rel=\"lightbox[1149]\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Eniac01.jpg\" alt=\"Pantalla de inicio\" longdesc=\"Pantalla de inicio\" \/><\/a><\/td>\n<td style=\"vertical-align: middle; border: 0px;\">\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: right;\">Vista general de la instalaci\u00f3n del ENIAC<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">A la izquierda en port\u00e1til1 Eckert y Mauchly, Bartik, Goldstine y Lichterman sobre la lectora IBM<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><\/p>\n<p>Era un computador de<strong> prop\u00f2sit general<\/strong> capa\u00e7 de resoldre diversos problemes, c\u00e0lcul diferencial i integral, disposava de 20 acumuladors sumadors, un multiplicador i un divisor arrel quadrada, amb un programador mestre, m\u00e9s una mem\u00f2ria interna nom\u00e9s lectura, de 312 n\u00fameros i una altra externa a base de targetes perfores que podia llegir i imprimir.<\/p>\n<p><\/p>\n<table style=\"border: 0px; height: 458px;\" border=\"0\" width=\"727\">\n<tbody>\n<tr>\n<td style=\"border: 0px; max-width: 800px;\"><a href=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/post\/imagenes\/Eniac02.jpg\" rel=\"lightbox[1149]\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Eniac02.jpg\" alt=\"Pantalla de inicio\" longdesc=\"Pantalla de inicio\" \/><\/a><\/td>\n<td style=\"vertical-align: middle; border: 0px;\">\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: right;\">Arquitectura del ENIAC<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Control global y programaci\u00f3n<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Aritm\u00e9tica y almacenamiento<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Memoria<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Entrada y salida<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Los buses<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><\/p>\n<p><strong>No tenia sistema operatiu ni programa emmagatzemat.<\/strong> Es manejava per sis programadores, connectant els m\u00f2duls, mitjan\u00e7ant cables m\u00e0nega i posant els seus interruptors en les posicions adequades. Aix\u00f2 li permetia encadenar c\u00e0lculs i passar dades d&#8217;un m\u00f2dul a un altre.<\/p>\n<p><\/p>\n<table style=\"border: 0px; height: 404px;\" border=\"0\" width=\"663\">\n<tbody>\n<tr>\n<td style=\"border: 0px; max-width: 800px;\"><a href=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/post\/imagenes\/Eniac03.jpg\" rel=\"lightbox[1149]\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"\" src=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Eniac03.jpg\" alt=\"Pantalla de inicio\" width=\"295\" height=\"146\" longdesc=\"Pantalla de inicio\" \/><\/a><\/td>\n<td style=\"vertical-align: middle; border: 0px;\">\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: right;\">Las chicas del ENIAC como se las llamaba<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">En la foto se aprecia lo complicado que resultaba programar conectando cables y fijando interruptores<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><\/p>\n<p>Aquells ordinadors nom\u00e9s emmagatzemaven els n\u00fameros que empraven en les seues operacions. El ENIAC, per raons t\u00e8cniques del moment, usava el sistema de <strong>numeraci\u00f3 decimal<\/strong> en lloc del binari actual i podia manejar n\u00fameros de fins a 20 xifres. Amb ell es van fer des de taules de tir artilleres a complexos c\u00e0lculs f\u00edsics sobre la bomba d&#8217;hidrogen. Va marcar una fita que va ser l&#8217;arrancada dels ordinadors actuals, \u00e9s una baula important en el comen\u00e7ament de l&#8217;evoluci\u00f3 inform\u00e0tica, l&#8217;arquitectura dels computadors actuals es va definir en la seua construcci\u00f3.<\/p>\n<p><\/p>\n<table style=\"border: 0px; height: 371px;\" border=\"0\" width=\"749\">\n<tbody>\n<tr>\n<td style=\"border: 0px; max-width: 800px;\"><a href=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/post\/imagenes\/Eniac04.jpg\" rel=\"lightbox[1149]\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Eniac04.jpg\" alt=\"Pantalla de inicio\" longdesc=\"Pantalla de inicio\" \/><\/a><\/td>\n<td style=\"vertical-align: middle; border: 0px;\">\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: right;\">El ENIAC usaba v\u00e1lvulas de vac\u00edo<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Se conectaban por la parte trasera de los m\u00f3dulos en grupos intercambiables<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><\/p>\n<p>Les seues capacitats, amb <strong>cinc mil sumes per segon<\/strong>, era mil vegades m\u00e9s r\u00e0pid que les calculadores del seu temps. A m\u00e9s, feia unes 35 multiplicacions per segon i unes 3 divisions o arrels quadrades, encara que hui ens semble molt limitat.<\/p>\n<p><\/p>\n<table style=\"border: 0px; height: 459px;\" border=\"0\" width=\"731\">\n<tbody>\n<tr>\n<td style=\"border: 0px; max-width: 800px;\"><a href=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/post\/imagenes\/Eniac05.jpg\" rel=\"lightbox[1149]\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Eniac05.jpg\" alt=\"Pantalla de inicio\" longdesc=\"Pantalla de inicio\" \/><\/a><\/td>\n<td style=\"vertical-align: middle; border: 0px;\">\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: right;\">A. Burks y JJ. Bartik frente al multiplicador de alta velocidad<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Era la joya del ENIAC con sus tablas de multiplicar multiplicaba de golpe, cada cifra del multiplicador por el multiplicando.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><\/p>\n<p>Amb el <strong>programador mestre<\/strong> es podien repetir bucles d&#8217;instruccions, similar a un <strong>FOR<\/strong> de grand\u00e0ria fixa, a m\u00e9s podia controlar amb una bifurcaci\u00f3 condicional o instrucci\u00f3 <strong>IF<\/strong>. En el seu aspecte destacaven els acumuladors amb els quadres de llums, o &#8220;*Blinken *ligths&#8221; vistos en el v\u00eddeo, mentre calculava es despla\u00e7aven de baix a dalt, convertint el moviment de llums en la imatge dels ordinadors antics.<\/p>\n<p><\/p>\n<table style=\"border: 0px; height: 328px;\" border=\"0\" width=\"715\">\n<tbody>\n<tr>\n<td style=\"border: 0px; max-width: 800px;\"><a href=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/post\/imagenes\/Eniac06.jpg\" rel=\"lightbox[1149]\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Eniac06.jpg\" alt=\"Pantalla de inicio\" longdesc=\"Pantalla de inicio\" \/><\/a><\/td>\n<td style=\"vertical-align: middle; border: 0px;\">\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: right;\">JJ. Bartik y F. Bilas frente al programador maestro<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Permit\u00eda programar bucles de tama\u00f1o fijo, incluso anidadarlos<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><\/p>\n<p>El computador <strong>b\u00e0sicament<\/strong> <strong>resolia<\/strong> totes les operacions <strong>fent sumes i restes,<\/strong> encara que <strong>per a multiplicar tenia unes taules<\/strong> que li donaven els resultats directament. Els acumuladors es deien aix\u00ed perqu\u00e8 sumaven tot el que arribava a ells. Com nom\u00e9s sumaven, per a restar sumaven el n\u00famero negatiu. Com a curiositat, l&#8217;arrel quadrada es feia sumant imparells a partir de l&#8217;u. Es pot comprovar amb el 9, \u00e9s 1 + 3 + 5, total 3 imparells sumats, despr\u00e9s l&#8217;arrel de 9 \u00e9s tres. \u00c9s una propietat de la suma d&#8217;una s\u00e8rie, encara que amb n\u00fameros grans cal fer moltes sumes.<\/p>\n<p><\/p>\n<table style=\"border: 0px; height: 355px;\" border=\"0\" width=\"722\">\n<tbody>\n<tr>\n<td style=\"border: 0px; max-width: 800px;\"><a href=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/post\/imagenes\/Eniac07.jpg\" rel=\"lightbox[1149]\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Eniac07.jpg\" alt=\"Pantalla de inicio\" longdesc=\"Pantalla de inicio\" \/><\/a><\/td>\n<td style=\"vertical-align: middle; border: 0px;\">\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: right;\">Circuitos del multiplicador<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Recorrido interno de los datos, arriba en azul, las tablas de multiplicar decenas y unidades<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><\/p>\n<p>El ENIAC es manejava per <strong>sis programadores<\/strong> seleccionades del laboratori de bal\u00edstica de l&#8217;ex\u00e8rcit. Van haver d&#8217;aprendre a programar des de zero amb una computadora que resultava molt complicada, perqu\u00e8 es feia manualment sobre la pr\u00f2pia m\u00e0quina, sobre el maquinari, connectant llargs i voluminosos cables. Aix\u00ed en els primers estudis, per a aconseguir els c\u00e0lculs d&#8217;un treball que va usar dues hores de ENIAC, es van necessitar dues setmanes programant la m\u00e0quina, cableando, posant interruptors que tenia uns quants milers i comprovant que operava correctament. Les programadores van ser ignorades i la seua labor no va ser reconeguda fins als anys huitanta.<\/p>\n<p><\/p>\n<p>\u00a0<\/p>\n<table style=\"border: 0px; height: 368px;\" border=\"0\" width=\"725\">\n<tbody>\n<tr>\n<td style=\"border: 0px; height: 375px;\">\n<div class=\"fluid-width-video-wrapper\" style=\"height: 350px; width: 375px;\">\n<figure class=\"wp-block-video\"><video style=\"padding-top: 10%;\" src=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/PeliEniac02.mp4\" controls=\"controls\" width=\"291\" height=\"321\"><\/video><\/figure>\n<\/div>\n<\/td>\n<td style=\"vertical-align: middle; border: 0px; text-align: right;\">\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: right;\">Video &#8220;Las mujeres del ENIAC&#8221;<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Nuestro agradecimiento a AUICtv file<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><\/p>\n<p>El ENIAC va ser retirat del servei fa 60 anys. Hui nom\u00e9s queda una r\u00e8plica d&#8217;aquest, el projecte <strong>ENIAC-on-a-Xip<\/strong>, amb la seua l\u00f2gica i funcionament controlats mitjan\u00e7ant un xip, desenvolupat per la Universitat de Pennsylvania i un <strong>simulador<\/strong> anomenat <strong>eniac.jar<\/strong> realitzat per Till Zoppke de la Universitat lliure de Berl\u00edn, \u00e9s una aplicaci\u00f3 de *java que permet programar com es feia en el ENIAC original.<\/p>\n<p><\/p>\n<table style=\"border: 0px; height: 531px;\" border=\"0\" width=\"714\">\n<tbody>\n<tr>\n<td style=\"border: 0px; max-width: 800px;\"><a href=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/post\/imagenes\/Eniac08.jpg\" rel=\"lightbox[1149]\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/Eniac08.jpg\" alt=\"Pantalla de inicio\" longdesc=\"Pantalla de inicio\" \/><\/a><\/td>\n<td style=\"vertical-align: middle; border: 0px;\">\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: right;\">G. Beck y B. Snyder repasando conexiones<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">A la derecha las 3 tablas de funciones port\u00e1tiles y a la izquierda la mara\u00f1a del cableado de m\u00f3dulos<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><\/p>\n<p>Moltes gr\u00e0cies pel teu temps i espere que hages gaudit amb el <strong>ENIAC<\/strong>.<\/p>\n<p><\/p>\n<p><span style=\"font-size: inherit;\"><br \/><br \/><\/span><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;ENIAC un pioner dels computadors Enrique Osset Vicente ENIAC, \u00e9s l&#8217;acr\u00f2nim d&#8217;Electronic Numerical Integrator and Computer, va ser un enc\u00e0rrec del laboratori de bal\u00edstica USA amb la Moore School de Filad\u00e8lfia sent J. Presper Eckert el seu enginyer cap i John W. Mauchly l&#8217;enginyer consultor. Es va acabar de construir en 1945, traslladat en 1947 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"inline_featured_image":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"class_list":["post-2165","page","type-page","status-publish","hentry","post"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2165","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2165"}],"version-history":[{"count":75,"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2165\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3161,"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2165\/revisions\/3161"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2165"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}