{"id":2465,"date":"2021-04-15T20:50:16","date_gmt":"2021-04-15T20:50:16","guid":{"rendered":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/nuevaweb\/?page_id=2465"},"modified":"2021-05-25T08:28:52","modified_gmt":"2021-05-25T08:28:52","slug":"el-comptometro","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/el-comptometro\/","title":{"rendered":"El compt\u00f2metre"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

El compt\u00f2metre, la primera calculadora mec\u00e0nica impulsada per tecla<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Joan Antoni Garc\u00eda Canut<\/strong><\/h5>\n

El compt\u00f2metre que fou la primera calculadora mec\u00e0nica impulsada per tecla, va ser patentat durant el 1887 a Chicago (Estats Units) per Dorr Eugene Felt. Aquest invent va ser tot un avan\u00e7 per al c\u00e0lcul del comer\u00e7, ja que era una calculadora capa\u00e7 de realitzar c\u00e0lculs r\u00e0pidament mitjan\u00e7ant la pulsaci\u00f3 de diverses tecles al mateix temps utilitzant tants dits com els que eren requerits. Va ser la primera en construir-se industrialment a gran escala gr\u00e0cies a la seua simplicitat d’\u00fas, rapidesa i fiabilitat suficients per aportar beneficis econ\u00f2mics significatius amb el tractament de les dades empresarials. Va tindre una gran acceptaci\u00f3 extraordinaria exportant-se per tot el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n
\"Felt\"<\/a><\/td>\n\n

Dorr Eugene Felt (1862-1930)<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

El compt\u00f2metre estava inspirat b\u00e0sicament per la m\u00e0quina impulsada per tecla de Thomas Hill, patentat als Estats Uints en 1857 i per la Pascalina que fou inventada per Blaise Pascal. Sols canviant les rodes d’entrada de la Pascalina per les columnes de tecles de Hill, el compt\u00f2metre va ser inventat. La principal similitud entre la Pascalina i el compt\u00f2metre era l’\u00fas del complement a 9 en les operacions de restar.<\/p>\n

Models<\/h2>\n

Al llarg de la seua vida, Dorr Eugene Felt va patentar gr\u00e0cies al seu soci Robert Tarrant una gran varietat de models de compt\u00f2metres, desde el m\u00e9s primitiu i b\u00e0sic fins al m\u00e9s sofisticat. La gran quantitat de models estaven formats per teclats de 8, 9 o 10 columnes. Per altra banda hi havien models amb teclats formats per 12, 16 o fins incl\u00fas 20 columnes. Un compt\u00f2metre amb m\u00e9s de 10 columnes estava fabricat per a poder realitzar c\u00e0lculs amb monedes esterlines, monedes d’India i longituds i pesos universals. Per altra banda, les tres columnes de la dreta tenien tecles fins el n\u00famero 11, tot a\u00e7\u00f2 per a realitzar c\u00e0lculs amb penics i centaus. A continuaci\u00f3 es detallen els models m\u00e9s importants:<\/p>\n

La caixa de macarrons<\/h3>\n

Aquest model rep el nom de caixa de macarrons ja que la seua carcassa estava formada per una caixa de macarrons. Les tecles estaven formades per pinxos de carnisseria, les guies principals formades per grapes d’una ferreteria i una varietat de bandes el\u00e0stiques que s’utilitzarien per als molls. A la imatge seg\u00fcent es pot veure el model m\u00e9s primitiu d’un compt\u00f2metre:<\/p>\n\n\n\n
\"la-caixa-de-macarrons\"<\/a><\/td>\n\n

El model m\u00e9s primitiu dels compt\u00f2metres format per una caixa de macarrons.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

El model amb carcassa de fusta<\/h3>\n

Aquest model va ser fabricat durant els anys 1887-1903. \u00c9s el model m\u00e9s simple i primitiu dels compt\u00f2metres d’aquesta fam\u00edlia. Tota la seua carcassa \u00e9s de fusta, tal com indica el seu nom, i les tecles tenen forma octogonal i recobertes de metall. A m\u00e9s tenia incorporada una palanca per a reiniciar els registres a zero. Aquesta idea ja quedaria implantada per a la resta de models posteriors. A la imatge seg\u00fcent es pot veure aquest model:<\/p>\n\n\n\n
\"compt\u00f2metre-amb-carcassa-de-fusta\"<\/a><\/td>\n\n

El model amb la carcassa de fusta m\u00e9s simple dels compt\u00f2metres.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Model B<\/h3>\n

En aquest apartat podr\u00edem incloure els models A, C i D que s\u00f3n m\u00e9s o menys semblants al model B. Per aix\u00f2, en explicar el model B la resta ja queden inclosos en aquest. A difer\u00e8ncia del model anterior que estava format per una carcassa de fusta, el model B est\u00e0 format per una carcassa de ferro. Just baix de les tecles amb el n\u00famero 1, van incorporats uns indicadors decimals amb el n\u00famero de columna a la que pertanyen. A m\u00e9s, uns inhibidors de restes que s’utilitzaven en operacions de restar i aix\u00ed evitar el pr\u00e9stec d’una resta.<\/p>\n\n\n\n
\"compt\u00f2metre-model-b\"<\/a><\/td>\n\n

El model B amb la carcassa de ferro.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Model J<\/h3>\n

En aquest model podr\u00edem incloure tamb\u00e9 els models E, F i H ja que la principal caracter\u00edstica que tenen en com\u00fa \u00e9s la tecla controlada (Controlled Key<\/em>). \u00c9s un mecanisme consisteix en detectar i corregir pulsacions incompletes, com per exemple no polsar la tecla fins al final del seu recorregut. Aquest mecanisme bloquejava tot el teclat menys la columna i la tecla en la que s’havia produ\u00eft l’error. Una vegada detectada la tecla causant de l’error, es tornava a polsar de manera correcta i es polsava una tecla anomenada tecla d’alliberament. Ja resolt l’error, ja es podia tornar a l’operaci\u00f3 anterior. Aquestos models tenen la tecla d’alliberament situada al costat de la tecla n\u00famero 9 de la primera columna.<\/p>\n\n\n\n
\"mecanisme-controlled-kley\"<\/a><\/td>\n\n

El bot\u00f3 d’alliberament permet reanudar l’operaci\u00f3 despr\u00e9s de corregir l’error de pulsaci\u00f3 de tecla.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Altres canvis importants respecte als models anteriors foren el logotip del compt\u00f2metre dibuixat a la part frontal i posterior, la instal\u00b7laci\u00f3 de senyals t\u00e0ctils i visuals (al polsar les tecles i posar registre a zero). Aquestes noves caracter\u00edstiques, milloraren la velocitat i precisi\u00f3 de l’operador. La imatge seg\u00fcent mostra el model J:<\/p>\n\n\n\n
\"compt\u00f2metre-model-j\"<\/a><\/td>\n\n

El model J de la imatge pertany al museu d\u2019inform\u00e0tica.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Model K<\/h3>\n

Aquest model el\u00e8ctric fou introdu\u00eft durant la meitat de la d\u00e8cada de 1930 i va tindre un \u00e8xit notable, ja que els models mec\u00e0nics eren molt f\u00e0cils d’operar i menys costosos de mantenir. La principal difer\u00e8ncia respecte als anteriors models es el canvi del seu disseny de carcassa exclusivament per acomodar els canvis necessaris del mecanisme el\u00e8ctric. Totes les restants caracter\u00edstiques que es poden trobar en aquest model s\u00f3n les mateixes que als models anteriors.<\/p>\n\n\n\n
\"compt\u00f2metre-model-k\"<\/a><\/td>\n\n

El model K va ser el primer model en incorporar un mecanisme el\u00e8ctric.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Model M<\/h3>\n

Fabricat justament abans de la Segona Guerra Mundial, el model M t\u00e9 un nou disseny de carcassa de la caixa amb una forma m\u00e9s sim\u00e8trica i redona. A m\u00e9s, la carcassa est\u00e0 recoberta de metall i pintada de color verd obscur.<\/p>\n\n\n\n
\"compt\u00f2metre-model-m\"<\/a><\/td>\n\n

Es pot observar el primer registre marcat amb color roig.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

A difer\u00e8ncia dels anteriors models que tenen la palanca per a reiniciar els registres a zero al costat de la carcassa, en aquest model es troba tamb\u00e9 a la dreta per\u00f2 a la part superior del compt\u00f2metre. Els registres que no s’utilitzaven quan es realitzaven c\u00e0lculs quedaven ocults mitjan\u00e7ant unes persianes amb el relleu d’un zero. El primer registre a partir d’aquest relleu estava marcat amb color roig.<\/p>\n

Model 3D11<\/h3>\n

Durant la primavera de 1950, Felt & Tarrant fabricaren el model 3D11 com a successor del Model M. Ten\u00eda un mecanisme de control d’errors redissenyat que permetia a l’operador mantenir els seus dits sobre les tecles quan es corregeix un error. En altres paraules, el mecanisme de control d’errors funcionava de manera pseudo-autom\u00e1tica. L’estil de la caixa no va canviar gran cosa respecte a la carcassa del model M i la carcassa del model 3D11 era m\u00e9s lleugera.<\/p>\n\n\n\n
\"compt\u00f2metre-model-3d11\"<\/a><\/td>\n\n

El model 3d11 junt a un manual d’instruccions per a realitzar operacions.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Model ST<\/h3>\n

El model SuperTotalizer va ser fabricat en la d\u00e8cada del 1930 i consistia en un registre total secundari extra davant del registre total primari. Aquest model no sols era capa\u00e7 de contar r\u00e0pidament grans quantitats de n\u00fameros, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es podien realitzar c\u00e0lculs paral\u00b7lelament als dos registres totals al mateix temps. Per a reiniciar els registres del SuperTotalizer es realitza tirant de la palanca de metall menuda de la part davantera a l’esquerra.<\/p>\n\n\n\n
\"compt\u00f2metre-model-st\"<\/a><\/td>\n\n

Es poden veure els dos registres totals.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

El registre frontal es pot activar de forma independent amb la finalitat d’acumular el total d’una s\u00e8rie de c\u00e0lculs. La part frontal de la caixa \u00e9s 7.62 cm m\u00e9s gran per poder acomodar el mecanisme adicional.<\/p>\n

Operacions<\/h2>\n

Per a poder realitzar operacions al compt\u00f2metre primer hem de saber quines s\u00f3n les peces que es gasten a l’hora de realitzar operacions com sumes, restes, multiplicacions i divisions. Les imatges seg\u00fcent mostren aquestes peces:<\/p>\n\n\n\n
\"tecles\"<\/a><\/td>\n\n

Les tecles estan formades per dos n\u00fameros: Els grans s’utilitzen per a qualsevol operaci\u00f3 i els xicotets s’utilitzen en operacions de restes i divisions.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\"restadors\"<\/a><\/td>\n\n

Els inhibidors de la resta s’utilitzen per a eliminar el pr\u00e9stec en operacions de restes.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\"indicadors-decimals\"<\/a><\/td>\n\n

Els indicadors decimals s’utilitzen en operacions amb decimals i tamb\u00e9 en les divisions per a separar el quocient del residu.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Sumes<\/h3>\n

Per a realitzar qualsevol suma sols tens que polsar les tecles que desitges sumar i el resultat total es mostrar\u00e0 al registre. Aix\u00ed de f\u00e0cil:<\/p>\n\n\n\n
\"suma\"<\/a><\/td>\n\n

Introdu\u00efm al compt\u00f2metre el primer n\u00famero (123). Introdu\u00efm al compt\u00f2metre el segon n\u00famero (789). El resultat total de la suma es mostra al registre.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Restes<\/h3>\n

Per a restar primer introdu\u00efm el minuend desitjat. Activem l’inhibidor de la resta en la primera xifra del minuend i despr\u00e9s utilitzem el complement a 9 (n\u00fameros xicotets a les tecles) quan introdu\u00efm el subtrahend. L’\u00faltima xifra del subtrahend la introdu\u00efm per\u00f2 restant-li 1.<\/p>\n\n\n\n
\"restar\"<\/a><\/td>\n\n

Restem 876-543: Introdu\u00efm el minuend al compt\u00f2metre i activem l’inhibidor de la resta en la primera xifra. El seg\u00fcent pas \u00e9s introduir el subtrahend per\u00f2 amb els n\u00fameros xicotets de les tecles. Cal anar en compte en l’\u00faltima xifra del subtrahend ja que es t\u00e9 que introduir restant-li 1.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Multiplicacions<\/h3>\n

Les multiplicacions sols s\u00f3n repeticions de sumes per\u00f2 amb despla\u00e7ament de columna si hi cal. A continuaci\u00f3 un exemple:<\/p>\n\n\n\n
\"multiplicar\"<\/a><\/td>\n\n

Multipliquem 258×32: Primer introduirem dos vegades cada xifra del multiplicant.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\"multiplicar\"<\/a><\/td>\n\n

Multipliquem 258×32: Desplacem una columna a l’esquerra i introdu\u00efm 3 vegades cada xifra del multiplicant. El resultat total es mostra al registre.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Divisions<\/h3>\n

Per a les divisions tamb\u00e9 s’utilitza el complement a 9 igual que la resta. No s’utilitza l’inhibidor de la resta per\u00f2 s\u00ed el indicador decimal, per a saber el quocient i el residu. Aquest \u00e9s l’exemple:<\/p>\n\n\n\n
\"dividir\"<\/a><\/td>\n\n

Introdu\u00efm el dividend (225) al compt\u00f2metre i activem el indicador decimal situat a la primera xifra del dividend. A continuaci\u00f3 introduirem varies vegades el divisor (53) amb els n\u00fameros xicotets fins que el n\u00famero del dividend siga menor a 53. Cal anar en compte en l’\u00faltima xifra del divisor ja que es t\u00e9 que introduir restant-li 1.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\"dividir\"<\/a><\/td>\n\n

Arribem a divisor = 13, per tant \u00e9s menor que 53 i acaba la divisi\u00f3. El indicador decimal separa el quocient (4) del residu (13).<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Instruccions<\/h2>\n
    \n
  1. Polsar la bandera verda per a executar l’emulador del compt\u00f2metre. Per a finalitzar, polsa el bot\u00f3 roig.<\/li>\n
  2. Polsar en Un poc d’hist\u00f2ria <\/strong><\/em>per a descobrir una xicoteta part de la seua hist\u00f2ria.<\/li>\n
  3. Polsar en Instruccions<\/strong> <\/em>per a con\u00e8ixer la informaci\u00f3 b\u00e0sica per a realitzar operacions al compt\u00f2metre.<\/li>\n
  4. Polsar en Comen\u00e7ar<\/em><\/strong> per a executar el compt\u00f2metre i comen\u00e7ar a calcular.<\/li>\n<\/ol>\n
      \n
    • \n
        \n
      • Per a reiniciar els registres<\/em> del compt\u00f2metre a zero, sols tens que polsar la palanca de reiniciar<\/em> o b\u00e9 polsant la tecla d’espai<\/em> al teu teclat.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n