<\/cite><\/blockquote>\n<\/div><\/div>\n\n\n<\/p>\n
Quan ja ten\u00edem la cinta amb el joc, l’introdu\u00edem en la unitat de casset prem\u00edem la tecla Play i esper\u00e0vem. No passava res, amb el que hav\u00edem de tornar a cridar al nostre ve\u00ed perqu\u00e8 ens ho fera funcionar. Aquesta vegada, la lli\u00e7\u00f3 magistral que ens brindava el nostre guru personal era una instrucci\u00f3 en BASIC: RUN\u201d (tamb\u00e9 hi havia una drecera de teclat equivalent, CTRL+ENTER), al que l’ordinador ens responia Press PLAY then any key. Fent-li cas, prem\u00edem la tecla PLAY de la lectora de cintes i prem\u00edem la tecla espai (era la primera conversa que manten\u00edem amb el nostre ordinador i era fant\u00e0stica).<\/p>\n
Les cintes de casset estaven classificades segons la duraci\u00f3 que tenien: 45, 60 o 90 minuts; en aquest cas el Game Over venia en una cinta de 45 minuts per cara. La c\u00e0rrega en l’ordinador tenia una velocitat de 1200 bauds. Per a carregar un joc com aquest que ocupava 57 KB, que s\u00f3n 466.000 bits, a 1200 bauds per segon, es necessitaven 6 minuts i mig escoltant aquests sons:<\/p>\n
<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n\n\n<\/audio><\/figure>\n\n\n\n<\/p>
La lectura\/escriptura era seq\u00fcencial, la qual cosa provocava que s’haguera de reiniciar la c\u00e0rrega des del principi davant qualsevol error<\/p>
<\/p>
<\/p><\/blockquote>\n\n\n
\u00a0<\/p>\n
<\/p>\n
Els jocs no eren barats, el preu oscil\u00b7lava entre 500 i 3000 pessetes (3 i 18 euros) un valor gens menyspreable per a la situaci\u00f3 econ\u00f2mica en la qual estava Espanya. Per aquest motiu, les c\u00f2pies pirates funcionaven per onsevulla i un amic que tinguera una microcadena de doble platina era un tresor. Fins i tot hi havia cadenes de r\u00e0dio que emetien el joc per antena perqu\u00e8 els o\u00efdors el gravaren, per\u00f2 fallava m\u00e9s que una escopeta de canya.<\/p>\n
Quan el joc estava carregat i llest per a usar-se, les sensacions que sent\u00edem eren indescriptibles, era una nova manera de jugar a casa mai vista i gaud\u00edem com a nans.<\/p>\n
Pass\u00e0vem milers d’hores jugant, fins a acabar a la vora de l’esquin\u00e7 de nina prement la famosa combinaci\u00f3 de tecles Q-A-O-P-Space . En general, despr\u00e9s d’estar tantes hores jugant, la gent apagava l’ordinador, per\u00f2 algunes persones, entre les quals em trobe, continu\u00e0vem una mica m\u00e9s, sent\u00edem curiositat sobre la nova m\u00e0quina que ten\u00edem i ens pregunt\u00e0vem coses com: per qu\u00e8 hem escrit \u00abRUN\u00bb?, tamb\u00e9 funciona en min\u00fascules?, hi ha m\u00e9s sent\u00e8ncies com aqueixa?.<\/p>\n
Les solucions a aquestes preguntes les trob\u00e0vem en el llibre que regalaven amb la compra del CPC.<\/p>\n
<\/p>\n\n\n
\n
Aquest manual de BASIC es regalava amb la compra d’un Amstrad <\/span>CPC-464 al costat d’un altre que explicava la posada en marxa i el funcionament de l’ordinador.<\/em>.<\/span><\/p><\/p><\/blockquote>\n<\/div><\/div>\n\n\n
<\/p>\n
Manual en el qual pod\u00edem trobar les nocions b\u00e0siques sobre el llenguatge de programaci\u00f3 BASIC, i estudiant-lo per damunt, realitz\u00e0vem els nostres primers codis a manera d’experiment:<\/p>\n
10 CLSAmb codis com aquest que identifica nombres parells i imparells i executant sent\u00e8ncies SOUND, DRAW i\u00a0 PLOT, ens inici\u00e0vem en el m\u00f3n de la programaci\u00f3. Encara que aquest codi, \u00f2bviament, no tenia res a veure amb els codis professionals dels videojocs de Amstrad. Els codis m\u00e9s complexos els obten\u00edem de revistes com a micromania (publicaci\u00f3 que encara existeix en el mercat). A l’interior d’aquestes revistes pod\u00edem trobar xicotets programes en BASIC per a executar-los en el nostre ordinador.<\/p>\n
<\/p>\n\n\n
<\/video><\/figure>\n
La pulga<\/em>, Indescomp 1985<\/li>Harrier Attack<\/em>, Amsoft 1984<\/li>Gauntlet<\/em>, U.S. Gold 1985<\/li>Ghost & Goblins<\/em>, Elite 1986<\/li>Kung Fu Master<\/em>, U.S. Gold 1986<\/li>Army moves<\/em>, Dinamic 1987<\/li>Renegade<\/em>, Imagine 1987<\/li>Robocop<\/em>, Ocean 1987<\/li>Barbarian<\/em>, Erbe 1987<\/li>La abad\u00eda del crimen<\/em>, Opera Soft. 1987<\/li>Fernando Mart\u00edn<\/em>, Dinamic 1987<\/li>R-Type<\/em>, Electric Dreams 1987<\/li>Double Dragon<\/em>, Binary Design 1989<\/li><\/ul>\n<\/div><\/div>\n\n\n<\/p>\n
Com es pot veure en aquest v\u00eddeo, les evolucions que van tindre aquest tipus de jocs van ser enormes. Per\u00f2 per a quan en Amstrad els jocs ja eren semblats als que veiem hui dia, Europa ja estava inundada per altres m\u00e0quines capaces de reproduir els videojocs dels adolescents amb major qualitat, les videoconsoles. Les que van tindre una primera rellev\u00e0ncia significativa van ser la consola Sega M\u00e0ster System, Nintendo Entertainment System(NES) o Sega MegaDrive. D’altra banda, van fer la seua aparici\u00f3 en el mercat els ordinadors compatibles, tamb\u00e9 coneguts com a compatibles PC. Aquest tipus d’ordinadors provenien de la gamma d’ordinadors IBM PC. Gr\u00e0cies a que en IBM s’havia decidit crear ordinadors sense llic\u00e8ncia sobre el maquinari emprat, centenars d’empreses partien de la c\u00f2pia dels components dels ordinadors IBM PC per a crear els seus propis models. Els ordinadors que eren creats sota aquest sistema eren etiquetats com IBM compatible. Un dels primers ordinadors compatibles que es van crear va ser el Amstrad PC1512, creat en 1986.<\/p>\n
L’arribada d’aquests ordinadors i videoconsoles va ser el comen\u00e7ament de la fi de les empreses de programari espanyoles, protagonistes de la Edat d’or del programari espanyol, l\u00edders en tota Europa per capacitat de desenvolupament de nous jocs i qualitat d’adaptaci\u00f3 de jocs estrangers. Indescomp, Safir Programari, Talp Soft, Gamesoft, Delta Programari, Animagic, CompuLogical, Dinamic, Iber Soft, Iron Byte, Positive, Opera Soft, Zigurat, New Frontier i Sortrapa, s\u00f3n els noms de les empreses que van encimbellar el programari espanyol en el m\u00e9s alt.<\/p>\n
<\/p>\n\n\n
\n
Les empreses espanyoles eren reconegudes a nivell mundial a causa de la seua qualitat i imaginaci\u00f3 dels seus projectes.<\/p>
<\/p><\/blockquote>\n<\/div><\/div>\n\n\n
<\/p>\n
Totes elles han comptat entre les seues files amb grans inform\u00e0tics reconeguts a nivell internacional. Encara que cal destacar dos d’elles, Dinamic<\/strong> i Indescomp<\/strong>.<\/p>\nIndescomp va ser la companyia encarregada de distribuir de la m\u00e0 de Jos\u00e9 Luis Dom\u00ednguez els primers Amstrad CPC al nostre pa\u00eds.<\/p>\n
<\/p>\n\n\nD’altra banda, Dinamic, de la m\u00e0 dels germans Ruiz i Santiago Morga, van ser els desenvolupadors dels t\u00edtols de m\u00e9s \u00e8xit per a Amstrad CPC i Spectrum.<\/p>\n
<\/p>\n\n\n
\n
\n
\n
Revistes especialitzades en videojocs com a micromania mostraven aquest tipus de publicitat.<\/p>
<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n
<\/p>\n
Dinamic, igual que les altres companyies de programari, funcionaven no pels ingressos o l’\u00e8xit que pogueren tindre, sin\u00f3 per l’empenyiment de les persones que treballaven en elles.<\/p>\n
Eren joves motivats pel plaer d’aprendre aquesta nova tecnologia. Sense tot just recursos, eren capa\u00e7os de dissenyar ingents quantitats de codi que en moltes ocasions era impossible de depurar i aqueixa tasca els costava m\u00e9s temps que la generaci\u00f3 del codi en si. Aquests xics despertaven una gran admiraci\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n\n\n