{"id":7524,"date":"2015-09-04T09:53:45","date_gmt":"2015-09-04T09:53:45","guid":{"rendered":"http:\/\/museo.inf.upv.es\/?page_id=2515"},"modified":"2021-05-25T16:47:20","modified_gmt":"2021-05-25T16:47:20","slug":"programma-101-4","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/programma-101-4\/","title":{"rendered":"Programma 101"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

La calculadora programable Programma 101<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Antonio Estrella Contreras<\/strong><\/h5>\n

La Programma 101<\/strong> va sorgir en 1964 i la seua construcci\u00f3 estava basada en components discrets sent els transistors el m\u00e9s important d’ells. En aquesta mateixa d\u00e8cada els computadors eren d’una grand\u00e0ria considerable i estaven orientats a usuaris molt especialitzats.<\/p>\n\n\n\n
\n
\"\"

PROGRAMMA 101<\/p><\/div>\n

Prema la imatge per a ampliar<\/td>\n

\n

L’Olivetti Programma 101<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\n
\n
\n

V\u00eddeo de l’Olivetti Programma 101<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

DESENVOLUPAMENT I PRESENTACI\u00d3<\/strong><\/h4>\n

En la primavera de 1962 Roberto Olivetti, el llavors president de la companyia italiana Olivetti, va donar instruccions a l’enginyer Pier Giorgio Perotto per iniciar l’estudi de viabilitat d’una calculadora electr\u00f2nica capa\u00e7 d’automatitzar una seq\u00fc\u00e8ncia d’instruccions, la qual hauria d’estar a l’abast d’un usuari no especialitzat, a un preu raonable i que tingu\u00e9s unes dimensions redu\u00efdes paregudes a les d’una m\u00e0quina d’escriure.<\/p>\n

Pier Giorgio Perotto va idear una m\u00e0quina, xicoteta, flexible, amb mem\u00f2ria, f\u00e0cil utilitzar i programable mitjan\u00e7ant d’un llenguatge de programaci\u00f3 senzill perqu\u00e8 qualsevol persona poguera programar-la, b\u00e0sicament era com un ordinador personal.<\/strong><\/p>\n

Per a exercir l’enc\u00e0rrec, Perotto va crear un equip de desenvolupament amb quatre homes m\u00e9s; Gastone Garziera, Giovanni De Sandre, Giancarlo Toppi i Giuliano Gaiti.<\/p>\n\n\n\n
\"Equip<\/a>
\nPrema la imatge per a ampliar<\/td>\n		\n

L’equip de desenvolupament amb el segon prototip de la Programma 101. (Agost de 1964)<\/p>\n

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Gastone Garziera, Giancarlo Toppi, Pier Giorgio Perotto i Giovanni De Sandre. Giuliano Gaiti no apareix perqu\u00e8 va ser qui va realitzar la fotografia amb la c\u00e0mera de Perotto.<\/p>\n

Cortesia d’Associazione Archivio Storico Olivetti, Ivrea, Italia.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Dos punts molt importants per aconseguir l’\u00e8xit del projecte va ser, d’una banda, substituir les mem\u00f2ries existents al moment per mem\u00f2ries de l\u00ednia de retard ac\u00fastica magnetostrictiva<\/strong>, ja que era una bona opci\u00f3 per la seua grand\u00e0ria, senzillesa i cost. D’altra banda, es va utilitzar els nous (en aquell moment) transistors 2N708<\/strong> que junt amb la seua mida redu\u00efda no tenien tants problemes de sobrecalfament i fiabilitat com les v\u00e0lvules de buit que s’utilitzaven fins al moment, a m\u00e9s que la seua vida \u00fatil era excel\u00b7lent.<\/p>\n

El treball de l’equip de desenvolupament de la Programma 101 va finalitzar la seua tasca a l’abril de 1964 \u2013dos anys de treball\u2013 aconseguint un producte que seria el comen\u00e7ament de la hist\u00f2ria dels PC (Personal Computer) o ordinadors personals i que van batejar, per motius de m\u00e0rqueting, amb un nom femen\u00ed, \u201dProgramma 101\u201d<\/p>\n

A l’octubre de 1965 va tindre l’ocasi\u00f3 de donar-se a con\u00e9ixer en l’Exposici\u00f3 Universal de Nova York BEMA<\/strong>, en ella es va realitzar una presentaci\u00f3 de la Programma 101 dirigida a usuaris no especialitzats en inform\u00e0tica on es calculava l’\u00f2rbita d’un sat\u00e8l\u00b7lit al voltant de la Terra.<\/p>\n\n\n\n
\"Exposici\u00f3<\/a>
\nPrema la imatge per a ampliar<\/td>\n		\n

Presentaci\u00f3 de la Programma 101 en l’Exposici\u00f3 Universal de Nova York de 1965.<\/p>\n

Cortesia d’Associazione Archivio Storico Olivetti, Ivrea, Italia.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\n
\n
\n

V\u00eddeo de la presentaci\u00f3 de la Programma 101 en l’Exposici\u00f3 Universal de Nova York de 1965.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

REPERCUSSI\u00d3: PREMSA I PUBLICITAT<\/strong><\/h4>\n

L’\u00e8xit que la Programma 101 va arribar a tindre en l’Exposici\u00f3 Universal de Nova York va ser immediatament captada per la premsa nord-americana que r\u00e0pidament es va fer eco de l’aparici\u00f3 d’una computadora de sobretaula.<\/p>\n\n\n\n
\"Retalls<\/a>
\nPrema la imatge per a ampliar<\/td>\n		\n

Retalls de premsa americana sobre la Programma<\/p>\n

Clic ac\u00ed per a m\u00e9s detall<\/a><\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Olivetti va aprofitar el moment per a llan\u00e7ar una campanya publicit\u00e0ria de la Programma 101 per tot el m\u00f3n<\/a> i a Espanya va tindre un espai entre la publicitat d’aquella \u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n
\"Publicitat<\/a>\"Publicitat<\/a>
\nPrema les imatges per a ampliar<\/td>\n		\n

Publicitat en mitjans espanyols de la Programma 101.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

La Programma 101 va arribar a nombrosos \u00e0mbits on mai abans s’havia conegut l’\u00fas d’ordinadors com \u00e9s el cas, entre altres, de la medicina, xicotetes empreses, estudiants, top\u00f2grafs i va arribar a introduir-se exitosament dins de la vida quotidiana de les persones, quelcom inimaginable per a les grans computadores que en eixe moment existien.<\/p>\n

Un altre \u00fas que se li va donar a la Programma 101 va ser en la planificaci\u00f3 d’operacions b\u00e8l\u00b7liques en la Guerra de Vietnam<\/strong> per part de les forces a\u00e8ries nord-americanes, m\u00e9s concretament per a calcular coordenades en els bombardejos dirigits des de terra del B-52 Stratofortress.<\/p>\n

L’ag\u00e8ncia espacial nord-americana NASA va comprar en 1966 m\u00e9s de 10 unitats que va utilitzar en l’elecci\u00f3 de punts d’aterratge i en el c\u00e0lcul de les maniobres d’allunament de la missi\u00f3 Apol\u00b7lo 11<\/strong> que en juliol de 1969 va portar a l’home a la lluna per primera vegada.<\/p>\n\n\n\n
\"Missi\u00f3<\/a>\"Missi\u00f3<\/a>
\nPrema les imatges per a ampliar<\/td>\n		\n

Participaci\u00f3 de la Programma 101 en la missi\u00f3 Apol\u00b7lo 11 de la NASA.<\/p>\n

Cortesia d’Associazione Archivio Storico Olivetti, Ivrea, Italia.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

TIPUS D’ELECTR\u00d2NICA I MEM\u00d2RIA<\/strong><\/h4>\n

En aquell moment encara no existien els circuits integrats i utilitzant components electr\u00f2nics discrets com; d\u00edodes, resist\u00e8ncies, condensadors i transistors, l’equip de desenvolupament havia de ser capa\u00e7 de construir aquesta m\u00e0quina. Davant d’aquest repte els desenvolupadors van idear una mem\u00f2ria de l\u00ednia de retard ac\u00fastica magnetostrictiva amb fil d’aram met\u00e0l\u00b7lic. Aquest \u00e9s un tipus de mem\u00f2ria que s’ha d’actualitzar (o refrescar) i \u00e9s seq\u00fcencial, al contrari a les mem\u00f2ries actuals que s\u00f3n aleat\u00f2ries.<\/p>\n

Aquest tipus de mem\u00f2ria principalment consistix en un fil d’aram met\u00e0l\u00b7lic enrotllat per a aconseguir una \u00e0mplia longitud \u20136,5 metres en el cas de la Programma 101\u2013 ocupant el menor espai possible i connectat a aquest fil d’aram es troben uns transceptors formats per material piezoel\u00e8ctric que converteixen senyals el\u00e8ctrics en ones ac\u00fastiques i viceversa.<\/p>\n\n\n\n
\"Prototip<\/a>
\nPrema la imatge per a ampliar<\/td>\n		\n

Prototip de mem\u00f2ria de l\u00ednia de retard ac\u00fastica magnetostrictiva que es va construir en la primavera de 1962.<\/p>\n

Es compon d’un fil d’aram met\u00e0l\u00b7lic d’una longitud de 1280 metres, dos bobines \u2013color roig\u2013 com transductors per a l’escriptura i una bobina \u2013color groc\u2013 com transductor per a la lectura. Aquest prototip tenia una capacitat de 256 bits i un retard de 256 microsegons.<\/p>\n

Cortesia d’Associazione Archivio Storico Olivetti, Ivrea, Italia.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

La unitat de mem\u00f2ria de la Programma 101 va ser constru\u00efda amb la tecnologia descrita, tenia una grand\u00e0ria de 18 x 19 x 2 cm, molt redu\u00eft en comparaci\u00f3 a les mem\u00f2ries dels grans computadors existents en eixa \u00e8poca. Aquesta mem\u00f2ria tenia una capacitat per a emmagatzemar un total de 240 car\u00e0cters en codificaci\u00f3 BCD on cada d\u00edgit decimal \u00e9s codificat amb 4 bits tenint, per tant, una capacitat de mem\u00f2ria total de 960 bits.<\/p>\n\n\n\n
\"Unitat<\/a>
\nPrema la imatge per a ampliar<\/td>\n		\n

Unitat de mem\u00f2ria de la Programma 101.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

TARGETA MAGN\u00c8TICA<\/strong><\/h4>\n

Altres de les novetats que incorporava la Programma 101 van ser les targetes magn\u00e8tiques<\/strong>, les quals donaven la possibilitat de ser utilitzades com a mitj\u00e0 d’emmagatzematge permanent. Els desenvolupadors van idear les dites targetes i el seu corresponent dispositiu de lectura\/escriptura aix\u00ed com el m\u00e8tode per mitj\u00e0 de programaci\u00f3 per a poder ser utilitzades. Fins al moment nom\u00e9s es disposava de grans i pesats rotllos de cinta magn\u00e8tica, no es disposava d’este tipus de mitjans ni la possibilitat d’emmagatzemar programes i dades amb una grand\u00e0ria tan redu\u00efda.<\/p>\n

A partir de l’aparici\u00f3 de les targetes magn\u00e8tiques de la Programma 101 altres fabricants de computadors, com per exemple IBM, van copiar la idea i va ser evolucionant fins a arribar a desenvolupament dels disquets i tots els mitjans magn\u00e8tics que s’utilitzen en l’actualitat.<\/p>\n\n\n\n
\"Targeta<\/a>\"Targeta<\/a>
\nPrema les imatges per a ampliar<\/td>\n		\n

Targeta magn\u00e8tica de la Programma 101 i el seu mode d’utilitzaci\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\n
\n
\n

V\u00eddeo de la targeta magn\u00e8tica creada per a la Programma 101 i el seu mode d’utilitzaci\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

DISSENY<\/strong><\/h4>\n

Un altre punt important d’aquesta m\u00e0quina van ser les seues dimensions i aspecte, ja que fins al moment totes les computadores eren molt grans i en cap cas tenien una est\u00e8tica agradable. L’equip de desenvolupadors va aconseguir construir la Programma 101 amb una grand\u00e0ria de 48 x 61 x 19 cm i un pes de 35,5 quilograms. L’est\u00e8tica i ergonomia, que mai abans s’havien tingut en compte en el disseny d’aquest tipus de m\u00e0quines, va ser encarregada personalment pel president de l’empresa Roberto Olivetti a l’arquitecte i dissenyador itali\u00e0 Mario Bellini<\/strong>. Havia d’aconseguir una m\u00e0quina que es convertira en un objecte personal que interaccionara amb els usuaris i fora de f\u00e0cil comprensi\u00f3.<\/p>\n

El disseny creat per a la Programma 101 va ser tan revolucionari que va ser exposada en el Museu d’Art Modern de Nova York<\/strong>. Bellini va haver d’integrar en el seu disseny parts de la Programma 101 com el teclat, la roda de decimals per a indicar la precisi\u00f3 de les operacions aritm\u00e8tiques, un display format per dos llums un verd per a les confirmacions i una roja per als errors, a m\u00e9s d’una impressora que mostra informaci\u00f3 d’eixida sobre un rotllo de paper.<\/p>\n

El disseny de la Programma 101 va estar orientat a un usuari que no tinguera grans coneixements en inform\u00e0tica per a aix\u00ed, poder estendre el seu \u00fas a tots els \u00e0mbits possibles. En aquest aspecte, Olivetti va canviar la filosofia que hi havia fins llavors en el que el perfil dels usuaris de les computadores existents era aquell on els usuaris eren personal molt especialitzat i amb amplis coneixements en la m\u00e0quina que s’utilitzava usant-se nom\u00e9s en \u00e0mbits molt restringits.<\/p>\n

REGISTRES I MEM\u00d2RIA<\/strong><\/h4>\n

La mem\u00f2ria de la Programma 101 es dividix en 10 registres de 24 car\u00e0cters o d\u00edgits cada u<\/strong>, gr\u00e0cies als quals la seua capacitat de c\u00f2mput era molt elevada per a l’\u00e8poca en qu\u00e8 va apar\u00e9ixer.<\/p>\n

Dos d’aquests registres estan reservats per al programa tenint entre els dos una capacitat per a 48 instruccions destinant-se la resta de registres \u2013denominats M, A, R, B, C, D, E i F\u2013 a l’emmagatzematge de dades repartint la seua capacitat en 22 d\u00edgits per a la dada en si, un altre per a indicar la posici\u00f3 del punt decimal i l’\u00faltim per al signe.<\/p>\n

Tres d’eixos \u2013M, A i R\u2013 tenen un paper especial en el funcionament de la Programma 101; el M \u00e9s l’encarregat de guardar les entrades que proporciona el teclat i distribuir eixa informaci\u00f3 al registre adequat; el A fa la funci\u00f3 d’acumulador i en ell es guarden i retenen els resultats de les operacions realitzades; en el R ens trobem amb el resultat de les operacions aritm\u00e8tiques que s’hagen realitzat actualitzant-se despr\u00e9s de la finalitzaci\u00f3 de cada una d’elles.<\/p>\n

Altres tres \u2013D, E i F\u2013 poden emmagatzemar instruccions en el cas que el codi de programaci\u00f3 siga molt llarg sumant-los amb els dos registres destinats a instruccions, d’aquesta manera obtenim un total de 120 instruccions \u2013nombre m\u00e0xim que pot manejar\u2013. Tant aquests tres, com els dos registres restants destinats exclusivament a emmagatzemar dades poden ser dividits en dos trobant-nos en una situaci\u00f3 en qu\u00e8 podrem guardar onze dades amb decimal i signe. En el cas de la divisi\u00f3, els registres s\u00f3n referenciats com a b, B, c, C, d, D, e, E, f i F. Aquesta divisi\u00f3 es realitza per mitj\u00e0 del comandament \u201d\/\u201d de tal forma que B\/ = b<\/p>\n\n\n\n
\"Configuracions<\/a>
\nPrema la imatge per a ampliar<\/td>\n		\n

Possibles configuracions que ens permeten els registres de la Programma 101.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

JOC D’INSTRUCCIONS<\/strong><\/h4>\n

Per a poder ser programada la Programma 101 disposa d’un joc d’instruccions amb 16 comandaments<\/strong>. A continuaci\u00f3 es descriuen i classifiquen segons els seus respectius prop\u00f2sits:<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
GENERALS<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
\u201dS\u201d (Stop\/Start)<\/strong><\/td>\nEspera que s’introdu\u00efsca per teclat una v\u00e0lua\/Repr\u00e9n l’execuci\u00f3.<\/td>\n<\/tr>\n
\u201d*\u201d (Clear)<\/strong><\/td>\nEsborra el contingut del registre especificat.<\/td>\n<\/tr>\n
\u201d\u25ca\u201d (Print)<\/strong><\/td>\nImprimeix el contingut del registre especificat.<\/td>\n<\/tr>\n
TRANSFER\u00c8NCIA DE DADES<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
\u201d\u2193<\/span>\u201d (To A)<\/strong><\/td>\nPassa el contingut del registre especificat a l’acumulador.<\/td>\n<\/tr>\n
\u201d\u2191<\/span>\u201d (From M)<\/strong><\/td>\nTrasllada el contingut de M al registre especificat.<\/td>\n<\/tr>\n
\u201d\"\"\u201d (Exchange)<\/strong><\/td>\nIntercanvia el contingut del registre especificat i l’acumulador.<\/td>\n<\/tr>\n
\u201dRS\u201d (D-R Exchange)<\/strong><\/td>\nIntercanvia el contingut dels registres d i D amb el del registre R.<\/td>\n<\/tr>\n
\u201d\/\"\"\u201d (Decimal To M)<\/strong><\/td>\nPassa la part decimal del contingut del registre A al registre M.<\/td>\n<\/tr>\n
OPERACIONS ARITM\u00c8TIQUES<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
\u201d+\u201d (Addition)<\/strong><\/td>\nSuma el contingut del registre especificat amb el de A.<\/td>\n<\/tr>\n
\u201d-\u201d (Subtraction)<\/strong><\/td>\nResta al contingut de A, la v\u00e0lua guardada en el registre especificat.<\/td>\n<\/tr>\n
\u201dx\u201d (Multiplication)<\/strong><\/td>\nMultiplica les v\u00e0lues dels registres A y l’especificat.<\/td>\n<\/tr>\n
\u201d\u00f7\u201d (Division)<\/strong><\/td>\nDivideix el contingut d’A pel contingut del registre especificat. El quocient es guardat en A i la resta en R.<\/td>\n<\/tr>\n
\u201d\u221a\u201d (Square Root)<\/strong><\/td>\nRealitza l’arrel quadrada del contingut del registre especificat i guarda el resultat en A.<\/td>\n<\/tr>\n
\u201dA\"\"\u201d (Absolute Value)<\/strong><\/td>\nCalcula la v\u00e0lua absoluta de A.<\/td>\n<\/tr>\n
OPERACIONS DE SALT<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
Incondicionals<\/strong><\/td>\nBota a la refer\u00e8ncia a punte (destinaci\u00f3).<\/td>\n<\/tr>\n
Condicionals<\/strong><\/td>\nSi el contingut del registre A \u00e9s major que 0, bota. En cas contrari continua amb la seg\u00fcent instrucci\u00f3.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Olivetti va dissenyar un formulari perqu\u00e8 servira de plantilla a aquells usuaris que es dedicaren a programar aquesta computadora. La dita plantilla mostra de forma compacta tota la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per a eixa funci\u00f3, tal com el contingut dels registres, el codi del programa com constants necess\u00e0ries, l’estat de la roda que configura el nombre de decimals, aix\u00ed com informaci\u00f3 per al seu arxiu i associaci\u00f3 amb altres targetes magn\u00e8tiques on s’emmagatzemara la dita programaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
\"C\u00e0lcul<\/a>
\nPrema la imatge per a ampliar<\/td>\n		\n

C\u00e0lcul de l’\u00f2rbita d’un sat\u00e8l\u00b7lit al voltant de la Terra, executat en l’Exposici\u00f3 Universal de Nova York de 1965.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\"Veure<\/a>
\nPer a veure el v\u00eddeo, prema en la imatge<\/td>\n		\n

V\u00eddeo on apareix la Programma 101 calculant l’\u00f2rbita d’un sat\u00e8l\u00b7lit al voltant de la Terra.<\/p>\n

Per a veure el v\u00eddeo, prema ac\u00ed<\/a> o sobre la imatge<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

SIMULADORS<\/strong><\/h4>\n

En Internet es poden trobar diversos simuladors sobre la Programma 101 dels quals s’han seleccionat dos d’ells per les seues caracter\u00edstiques.<\/p>\n

El primer d’aquests simuladors \u00e9s el desenvolupat per Marco Galeotti<\/strong>. T\u00e9 una interf\u00edcie did\u00e0ctica enfocada a ensenyar com funcionava internament la Programma 101, ja que no mant\u00e9 l’aspecte d’aquesta per\u00f2 \u00e9s molt \u00fatil per a comprendre com funciona el flux de dades dins de la m\u00e0quina.<\/p>\n\n\n\n
\"Simulador\"<\/a>
\nPrema la imatge per a ampliar<\/td>\n		\n

Simulador desenvolupat per Marco Galeotti.<\/p>\n

Prema ac\u00ed<\/a> per accedir al simulador.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

El segon dels simuladors seleccionats \u00e9s el desenvolupat per l’enginyer Claudio Larini<\/strong>. Aquest simulador, malgrat tindre una interf\u00edcie espartana, ha estat seleccionat perqu\u00e8 reprodueix el teclat, eixida de dades i altres controls tal com ens ho trobar\u00edem davant d’una Programma 101 tant en disposici\u00f3 davant de l’usuari com en proporcions entre ells.<\/p>\n

L’aspecte o interf\u00edcie que presenta aquest simulador \u00e9s molt similar al de la Programma 101 per\u00f2 a m\u00e9s, la manera en qu\u00e8 s’usa tamb\u00e9 ho \u00e9s, si seguim el manual d’usuari i el manual de programaci\u00f3 de la Programma 101 podem manejar aquest simulador sense problemes.<\/p>\n\n\n\n
\"Simulador\"<\/a>
\nPrema la imatge per a ampliar<\/td>\n		\n

Simulador desenvolupat per l’enginyer Claudio Larini.<\/p>\n

Prema ac\u00ed<\/a> per accedir al simulador.<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n
\n
\n
\n

Video del paper hist\u00f2ric de la Programma 101<\/p><\/blockquote>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Moltes gr\u00e0cies pel teu temps i espere que hages gaudit amb la Programma 101<\/strong>.<\/p>\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La calculadora programable Programma 101 Antonio Estrella Contreras La Programma 101 va sorgir en 1964 i la seua construcci\u00f3 estava basada en components discrets sent els transistors el m\u00e9s important d’ells. En aquesta mateixa d\u00e8cada els computadors eren d’una grand\u00e0ria considerable i estaven orientats a usuaris molt especialitzats. Prema la imatge per a ampliar L’Olivetti […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"inline_featured_image":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"class_list":["post-7524","page","type-page","status-publish","hentry","post"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/7524","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7524"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/7524\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7562,"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/7524\/revisions\/7562"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7524"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}