L’\u00e0bac<\/h1>\nSergio Puche Garc\u00eda<\/h5>\n
<\/center><\/p>\n
Presentaci\u00f3<\/strong><\/h2>\nAquesta p\u00e0gina pret\u00e9n combinar la difusi\u00f3 de coneixements sobre la hist\u00f2ria de la computaci\u00f3 i de les m\u00e0quines calculadores, i m\u00e9s concretament de l’\u00e0bac, amb la diversi\u00f3 i el contacte directe amb aquests artefactes. Tot i que no \u00e9s possible proporcionar al lector d’aquesta p\u00e0gina un \u00e0bac real, s\u00ed que ho \u00e9s el posar al seu abast 3 \u00e0bacs virtuals que s\u00f3n r\u00e8pliques id\u00e8ntiques en el seu funcionament a les seues contrapartides anal\u00f2giques. Es convida i es recomana a l’usuari utilitzar aquestes tres xicotetes aplicacions, que li proporcionaran un coneixement m\u00e9s proper i pr\u00e0ctic del funcionament dels diferents \u00e0bacs.<\/p>\n
Els tres projectes s’han desenvolupat mitjan\u00e7ant el llenguatge i l’entorn Scratch<\/strong>, orientat principalment a apropar l’aprenentatge de la programaci\u00f3 a xiquetes, xiquets i joves. No obstant aix\u00f2, Scratch<\/strong> \u00e9s un llenguatge perfectament v\u00e0lid per a qualsevol, novell o expert, que vullga divertir-se programant xicotetes aplicaciones divertides i visuals. Es convida al lector a que visite la p\u00e0gina web i que mire la gran quantitat d’interessants projectes all\u00e0 guardats i que, si es fa l’\u00e0nim, esdevinga en tot un nou Scratcher<\/em>: Lloc oficial de Scratch<\/a><\/p>\n<\/div>\n\nIntroducci\u00f3 hist\u00f2rica<\/strong><\/h2>\nEls primers \u00e0bacs<\/h3>\n
Els or\u00edgens dels diferents instruments que ahui dia englobem sota el concepte d’\u00e0bac jeuen en les t\u00e8cniques de c\u00e0lcul mitjan\u00e7ant pedres.<\/p>\n
Ja que aquest m\u00e8tode nom\u00e9s es podia fer servir per comptar quantitats relativament xicotetes (depenent del nombre de pedretes que l’usuari tingu\u00e9s a m\u00e0), es va inventar una esp\u00e8cie de tauler ahui dia conegut com <<taula de c\u00e0lcul>>. Aquest utensili consistia en una planxa o taula amb diferents marques que indicaven diferents valors num\u00e8rics. En dipositar els c\u00f2dols sobre unes o altres d’aquestes marques, adquirien uns o altres valors. Es creu que aquests artefactes van poder tenir el seu origen en Sum\u00e8ria juntament amb els primers comerciants, per\u00f2 el primer \u00e0bac d’aquest tipus conservat \u00e9s la Taula de Salamina, d’origen grec, que es pot observar en la imatge a continuaci\u00f3.<\/p>\n
![\"Taula](\"https:\/\/image.ibb.co\/fGcecJ\/salamina.png\")
<\/center><\/p>\nM\u00e9s endavant els romans van desenvolupar el primer \u00e0bac del tipus que coneixem actualment, \u00e9s a dir, una taula amb diversos comptes o peces despla\u00e7ables incrustades en ella. Aquest \u00e0bac de butxaca, que sembla ser que mai va arribar a ser tan popular entre els romans com la <<taula de c\u00e0lcul>>, era de metall amb diverses columnes en qu\u00e8 s’incrustaven els comptes. Segons a quina columna pertanyessin, els comptes tenien un o un altre valor associat, en general m\u00faltiples de 10 (una columna per a les unitats, una altra per a les desenes, per a les centenes, etc), exceptuant els elements de la dreta que s’usaven per a realitzar comptes amb els diferents tipus de monedes romanes. Aquest sistema, amb m\u00faltiples canvis per\u00f2 mantenint la mateixa ess\u00e8ncia, \u00e9s el que es mant\u00e9 en els \u00e0bacs utilitzats fins a l’actualitat.<\/p>\n
![\"\u00c0bac](\"https:\/\/image.ibb.co\/nCLRPy\/romanabacus.jpg\")
<\/center><\/div>\n\nTres \u00e0bacs<\/strong><\/h2>\n\nL’\u00e0bac xin\u00e9s o suanpan<\/em><\/h3>\nDurant a l’Edat Mitjana, concretament cap al segle XII, es va desenvolupar a la Xina un \u00e0bac de peces integrades despla\u00e7ables, possiblement el m\u00e9s antic que sobreviu encara en \u00fas fins a l’actualitat. El seu mecanisme \u00e9s molt similar al de l’\u00e0bac rom\u00e0, per la qual cosa es pensa que podria haver estat creat inspirant-se en aquell, potser a trav\u00e9s d’algun intercanvi comercial entre els dos imperis.<\/p>\n
Aquest \u00e0bac es compon de dues parts, una superior i una altra inferior, dividides per una fusta central. Cada vareta t\u00e9 cinc comptes a la part inferior, amb un valor d’1, i dos a la superior, amb un valor associat de 5. Aquests valors base despr\u00e9s es multipliquen per l’exponent de 10 associat a aquesta columna (1, 10, 100 …). Per afegir hem de despla\u00e7ar els comptes cap a la part central de l’\u00e0bac, \u00e9s a dir, pujar els comptes de la part inferior o baixar els de la superior.<\/p>\n
![\"\u00c0bac](\"https:\/\/image.ibb.co\/hmAopy\/suanpan.jpg\")
<\/center><\/p>\n<\/p>\n
Introducci\u00f3 hist\u00f2rica<\/strong><\/h2>\nEls primers \u00e0bacs<\/h3>\n
Els or\u00edgens dels diferents instruments que ahui dia englobem sota el concepte d’\u00e0bac jeuen en les t\u00e8cniques de c\u00e0lcul mitjan\u00e7ant pedres.<\/p>\n
Ja que aquest m\u00e8tode nom\u00e9s es podia fer servir per comptar quantitats relativament xicotetes (depenent del nombre de pedretes que l’usuari tingu\u00e9s a m\u00e0), es va inventar una esp\u00e8cie de tauler ahui dia conegut com <<taula de c\u00e0lcul>>. Aquest utensili consistia en una planxa o taula amb diferents marques que indicaven diferents valors num\u00e8rics. En dipositar els c\u00f2dols sobre unes o altres d’aquestes marques, adquirien uns o altres valors. Es creu que aquests artefactes van poder tenir el seu origen en Sum\u00e8ria juntament amb els primers comerciants, per\u00f2 el primer \u00e0bac d’aquest tipus conservat \u00e9s la Taula de Salamina, d’origen grec, que es pot observar en la imatge a continuaci\u00f3.<\/p>\n
<\/center><\/p>\nM\u00e9s endavant els romans van desenvolupar el primer \u00e0bac del tipus que coneixem actualment, \u00e9s a dir, una taula amb diversos comptes o peces despla\u00e7ables incrustades en ella. Aquest \u00e0bac de butxaca, que sembla ser que mai va arribar a ser tan popular entre els romans com la <<taula de c\u00e0lcul>>, era de metall amb diverses columnes en qu\u00e8 s’incrustaven els comptes. Segons a quina columna pertanyessin, els comptes tenien un o un altre valor associat, en general m\u00faltiples de 10 (una columna per a les unitats, una altra per a les desenes, per a les centenes, etc), exceptuant els elements de la dreta que s’usaven per a realitzar comptes amb els diferents tipus de monedes romanes. Aquest sistema, amb m\u00faltiples canvis per\u00f2 mantenint la mateixa ess\u00e8ncia, \u00e9s el que es mant\u00e9 en els \u00e0bacs utilitzats fins a l’actualitat.<\/p>\n
<\/center><\/div>\n\nTres \u00e0bacs<\/strong><\/h2>\n\nL’\u00e0bac xin\u00e9s o suanpan<\/em><\/h3>\nDurant a l’Edat Mitjana, concretament cap al segle XII, es va desenvolupar a la Xina un \u00e0bac de peces integrades despla\u00e7ables, possiblement el m\u00e9s antic que sobreviu encara en \u00fas fins a l’actualitat. El seu mecanisme \u00e9s molt similar al de l’\u00e0bac rom\u00e0, per la qual cosa es pensa que podria haver estat creat inspirant-se en aquell, potser a trav\u00e9s d’algun intercanvi comercial entre els dos imperis.<\/p>\n
Aquest \u00e0bac es compon de dues parts, una superior i una altra inferior, dividides per una fusta central. Cada vareta t\u00e9 cinc comptes a la part inferior, amb un valor d’1, i dos a la superior, amb un valor associat de 5. Aquests valors base despr\u00e9s es multipliquen per l’exponent de 10 associat a aquesta columna (1, 10, 100 …). Per afegir hem de despla\u00e7ar els comptes cap a la part central de l’\u00e0bac, \u00e9s a dir, pujar els comptes de la part inferior o baixar els de la superior.<\/p>\n
<\/center><\/p>\n<\/p>\n
<\/center><\/p>\nM\u00e9s endavant els romans van desenvolupar el primer \u00e0bac del tipus que coneixem actualment, \u00e9s a dir, una taula amb diversos comptes o peces despla\u00e7ables incrustades en ella. Aquest \u00e0bac de butxaca, que sembla ser que mai va arribar a ser tan popular entre els romans com la <<taula de c\u00e0lcul>>, era de metall amb diverses columnes en qu\u00e8 s’incrustaven els comptes. Segons a quina columna pertanyessin, els comptes tenien un o un altre valor associat, en general m\u00faltiples de 10 (una columna per a les unitats, una altra per a les desenes, per a les centenes, etc), exceptuant els elements de la dreta que s’usaven per a realitzar comptes amb els diferents tipus de monedes romanes. Aquest sistema, amb m\u00faltiples canvis per\u00f2 mantenint la mateixa ess\u00e8ncia, \u00e9s el que es mant\u00e9 en els \u00e0bacs utilitzats fins a l’actualitat.<\/p>\n
<\/center><\/div>\nTres \u00e0bacs<\/strong><\/h2>\n\nL’\u00e0bac xin\u00e9s o suanpan<\/em><\/h3>\nDurant a l’Edat Mitjana, concretament cap al segle XII, es va desenvolupar a la Xina un \u00e0bac de peces integrades despla\u00e7ables, possiblement el m\u00e9s antic que sobreviu encara en \u00fas fins a l’actualitat. El seu mecanisme \u00e9s molt similar al de l’\u00e0bac rom\u00e0, per la qual cosa es pensa que podria haver estat creat inspirant-se en aquell, potser a trav\u00e9s d’algun intercanvi comercial entre els dos imperis.<\/p>\n
Aquest \u00e0bac es compon de dues parts, una superior i una altra inferior, dividides per una fusta central. Cada vareta t\u00e9 cinc comptes a la part inferior, amb un valor d’1, i dos a la superior, amb un valor associat de 5. Aquests valors base despr\u00e9s es multipliquen per l’exponent de 10 associat a aquesta columna (1, 10, 100 …). Per afegir hem de despla\u00e7ar els comptes cap a la part central de l’\u00e0bac, \u00e9s a dir, pujar els comptes de la part inferior o baixar els de la superior.<\/p>\n
<\/center><\/p>\n<\/p>\n
L’\u00e0bac xin\u00e9s o suanpan<\/em><\/h3>\nDurant a l’Edat Mitjana, concretament cap al segle XII, es va desenvolupar a la Xina un \u00e0bac de peces integrades despla\u00e7ables, possiblement el m\u00e9s antic que sobreviu encara en \u00fas fins a l’actualitat. El seu mecanisme \u00e9s molt similar al de l’\u00e0bac rom\u00e0, per la qual cosa es pensa que podria haver estat creat inspirant-se en aquell, potser a trav\u00e9s d’algun intercanvi comercial entre els dos imperis.<\/p>\n
Aquest \u00e0bac es compon de dues parts, una superior i una altra inferior, dividides per una fusta central. Cada vareta t\u00e9 cinc comptes a la part inferior, amb un valor d’1, i dos a la superior, amb un valor associat de 5. Aquests valors base despr\u00e9s es multipliquen per l’exponent de 10 associat a aquesta columna (1, 10, 100 …). Per afegir hem de despla\u00e7ar els comptes cap a la part central de l’\u00e0bac, \u00e9s a dir, pujar els comptes de la part inferior o baixar els de la superior.<\/p>\n
<\/center><\/p>\n<\/p>\n
<\/center><\/p>\n