<\/audio><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<\/p>\n
<\/p>\n
Quan parlem d’emmagatzematge de la informaci\u00f3 hem de retrocedir fins a les primeres formes d’escriptura. No obstant aix\u00f2, si l’emmagatzematge d’informaci\u00f3 t\u00e9 com a objectiu processar-la amb alguna m\u00e0quina, llavors nom\u00e9s \u00e9s necessari retrocedir fins a la Revoluci\u00f3 Industrial, quan es va plantejar utilitzar la m\u00e0quina de vapor en els telers. Per a aix\u00f2, Basile Bouchon va idear una manera de codificar i emmagatzemar els patrons o dibuixos dels teixits en targetes perforades, mecanisme perfeccionat poc despr\u00e9s per Joseph Marie Jacquard.<\/p>\n
En aquest context, Charles Babbage va projectar entorn de 1820 la M\u00e0quina Anal\u00edtica, precursora de l’ordinador modern, per al c\u00e0lcul fiable de taules matem\u00e0tiques. La M\u00e0quina Anal\u00edtica emprava les targetes perforades de Jacquard per a la introducci\u00f3 de dades. El programa de c\u00e0lcul que va publicar Ada Byron per a aquesta m\u00e0quina va fer d’ella la primera programadora de la hist\u00f2ria.<\/p>\n
A la fi del segle XIX les targetes perforades van ser utilitzades amb \u00e8xit en l’elaboraci\u00f3 autom\u00e0tica del cens dels EUA i van representar la base de la introducci\u00f3 d’informaci\u00f3 en les computadores dissenyades fins ni m\u00e9s ni menys que els anys 70 del segle XX.<\/p>\n
En el context de les primeres computadores electr\u00f2niques, a mitjan segle XX, la construcci\u00f3 dels dispositius d’emmagatzematge de gran capacitat i acc\u00e9s r\u00e0pid va suposar tot un repte. Els tubs de Williams, basats en els tubs de raigs cat\u00f2dics, van ser un primer intent.<\/p>\n
En els anys 50 es va comen\u00e7ar a usar el magnetisme com a base de l’enregistrament d’informaci\u00f3, primer en suports blans com a cintes i despr\u00e9s en altres r\u00edgids com a tambors i discos. El principi \u00e9s senzill: s’est\u00e9n una capa de material magnetitzable sobre una superf\u00edcie i la informaci\u00f3 es grava en forma de xicotets dipols magn\u00e8tics. El computador UNIVAC I, de 1951, incorporava unitats de cinta que podien emmagatzemar fins a 128 unitats o paraules per polzada.<\/p>\n
Prompte va apar\u00e9ixer el tambor, de forma cil\u00edndrica, amb capacitat entorn de les deu mil paraules, per\u00f2 va ser sobrepassat pels discos durs, m\u00e9s r\u00e0pids i eficients. En un disc dur el material magn\u00e8tic s’est\u00e9n sobre diversos plats circulars que giren a gran velocitat. Per cada superf\u00edcie magn\u00e8tica hi ha un cap\u00e7al que permet la lectura i escriptura d’informaci\u00f3. El primer disc dur va ser l’IBM 350, comercialitzat l’any 1956, amb una capacitat de poc m\u00e9s de quatre milions de paraules d’informaci\u00f3. Amb el temps, les millores cont\u00ednues en la tecnologia magn\u00e8tica van permetre disposar d’unitats de disc dur barates i de gran capacitat per a tota mena d’ordinadors.<\/p>\n
Malgrat el desavantatge de l’acc\u00e9s seq\u00fcencial de les cintes enfront de la velocitat dels discos durs, el seu menor preu i major capacitat i adaptaci\u00f3 com a suport de les c\u00f2pies de seguretat, les va convertir en la tecnologia d’emmagatzematge dels grans mainframes i minicomputadores de la segona meitat del segle XX i, sorprenentment, segueixen presents en alguns sistemes inform\u00e0tics del segle XXI, encara que el seu \u00fas comen\u00e7a a reduir-se.<\/p>\n
Les compactes i pr\u00e0ctiques cintes de casset van permetre l’expansi\u00f3 de la inform\u00e0tica dom\u00e8stica durant la d\u00e8cada de 1980. Aquestes cintes van ser substitu\u00efdes pels discos flexibles que, en ess\u00e8ncia, utilitzen la mateixa tecnologia que els discos durs per\u00f2 tenen un suport menys r\u00edgid, m\u00e9s lleuger, amb menor capacitat d’emmagatzematge, per\u00f2 f\u00e0cilment transportables.<\/p>\n
En la d\u00e8cada de 1990 va apar\u00e9ixer un suport amb tecnologia \u00f2ptica: el disc compacte o CD, acr\u00f2nim de Compact Disk. Malgrat la seua major capacitat d’emmagatzematge, inicialment tenien el desavantatge de ser dispositius de nom\u00e9s lectura. Per aquesta ra\u00f3 es van continuar desenvolupant altres tipus de discos flexibles de vida ef\u00edmera: el minidisc de Sony, o el Zip i el Jaz de Iomega, s\u00f3n alguns exemples, amb capacitats que anaven des de 100 MB fins a 1 GB.<\/p>\n
A la fi dels anys 1990 va apar\u00e9ixer la tecnologia flaix, un mitj\u00e0 d’emmagatzematge electr\u00f2nic i no vol\u00e0til. Inicialment desenvolupada per a fotografia, va permetre el desenvolupament de dispositius d’emmagatzematge molt compactes que, encara que inicialment molt cars, prompte van superar de llarg les capacitats de la tecnologia \u00f2ptica. D’aquesta manera, des de comen\u00e7aments del segle XXI les unitats d’estat s\u00f2lid o SSD, per les seues sigles en angl\u00e9s Solid State Drive, han facilitat la substituci\u00f3 gradual dels discos durs magn\u00e8tics en tota mena de computadors. Gr\u00e0cies a la tecnologia flaix, aquestes unitats redueixen les necessitats d’energia i augmenten les velocitats de transfer\u00e8ncia.<\/p>\n
Curiosament, l’\u00faltim gran avan\u00e7 en sistemes d’emmagatzematge no es deu a un desenvolupament tecnol\u00f2gic en aquesta \u00e0rea, sin\u00f3 en el camp de les xarxes de computadors. En efecte, l’aparici\u00f3 de xarxes d’alta velocitat ha perm\u00e9s crear grans centres inform\u00e0tics enfocats a l’emmagatzematge de dades, com a documents, fotografies, v\u00eddeos, etc\u00e8tera. Coneguda col\u00b7loquialment com \u201cel n\u00favol\u201d, en ess\u00e8ncia es tracta d’un espai d’emmagatzematge constru\u00eft per mitj\u00e0 d’un nombre enorme de dispositius connectats entre si i accessibles mitjan\u00e7ant una connexi\u00f3 de xarxa. \u00d2bviament, aquest no \u00e9s l’\u00faltim pas en l’evoluci\u00f3\u2026 quin ser\u00e0 el seg\u00fcent?<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan parlem d’emmagatzematge de la informaci\u00f3 hem de retrocedir fins a les primeres formes d’escriptura. No obstant aix\u00f2, si l’emmagatzematge d’informaci\u00f3 t\u00e9 com a objectiu processar-la amb alguna m\u00e0quina, llavors nom\u00e9s \u00e9s necessari retrocedir fins a la Revoluci\u00f3 Industrial, quan es va plantejar utilitzar la m\u00e0quina de vapor en els telers. Per a aix\u00f2, Basile […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"inline_featured_image":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"class_list":["post-8268","page","type-page","status-publish","hentry","post"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8268","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8268"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8268\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9379,"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8268\/revisions\/9379"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8268"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/museoupdating.webs.upv.es\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/audios_museu.png\")
<\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n